Sovint aquest treball parteix del MALESTAR de la persona que és el que la porta a consultar, sigui físic o purament psicoemocional. Es tracta, doncs, d’una consulta mèdica. Com a metgessa, posar a disposició de cada pacient els recursos que la medicina moderna especialitzada ens ofereix (diagnòstics, farmacològics, quirúrgics, manuals…) per alleujar el seu malestar em sembla bo i evidentment necessari. D’altra banda, ajudar a les persones a comprendre l’impacte que les seves actituds tenen en la forma de viure i d’interpretar les experiències pròpies, em sembla imprescindible. Especialment, des que sabem que TOTS podem canviar les nostres actituds, si ho volem. Amb les conseqüències que això pot tenir sobre la SALUT física, emocional i socio-relacional de cada persona. Estic segura que afegir recursos emocionals a la resta dels tractaments, n’augmenta l’eficiència i els canvis d’actitud que la persona va interioritzant la fan més centrada, més calmada, més segura… i més sana. 

Fins i tot quan el pacient és un nen,  considero necessari abordar tant els aspectes purament físics, com els hàbits de vida, d’alimentació, de descans, l’adaptació al mitjà social en què s’està inserit: llar d’infants, escola, institut, universitat, centre de treball, família… és a dir, les habilitats socials segons la maduresa; així com els trets psicoemocionals i caracterològics a través dels quals cada individu es relaciona amb si mateix, amb els altres i amb el món.

L’abordatge terapèutic, quan cal, el faig des de les medicines complementàries, amb rigorós respecte per les medicacions prèvies que cada pacient porta dels seus especialistes i sempre amb el seu consentiment explícit.